“Turisme líquid”

En un estudi al País Valencià, es va mesurar que un turista en un hotel de tres estrelles consumia uns 253 litres diaris, mentre que un turista allotjat en un xalet amb piscina supera els 1.200 litres.

L’aigua i el turisme

.

És cert que en els deserts ja només queden turistes, però la majoria estan allotjats a prop dels oasis. De fet, si dibuixem el mapa de la distribució dels turistes en el món hi trobarem molt sovint l’aigua, l’aigua dels mars i les costes, l’aigua dels llacs, fins i tot els artificials, l’aigua dels rius, l’aigua gelada de les estacions d’esquí. El problema és que els turistes consumeixen més aigua que els residents.

Imagen: Universitat de Girona.

Els hàbits de consum, l’estacionalitat i la gestió de l’allotjament creen una sobredemanda en territoris que sovint tenen problemes d’abastiment. Però no totes les formes turístiques impacten d’igual forma. En un estudi al País Valencià, es va mesurar que un turista en un hotel de tres estrelles consumia uns 253 litres diaris, mentre que un turista allotjat en un xalet amb piscina supera els 1.200 litres.

I en una laboriosa anàlisi del grup de la Universitat de Màlaga Altour, precisament anomenada “turisme líquid”, s’ha calculat que si situéssim les 1.177 piscines de Torremolinos a la línia de platja aconseguiríem 13 metres més de zona de bany al llarg dels 5 kilòmetres de la costa.

Malgrat la crisi, s’estima que en el món hi ha més de nou-cents milions de turistes internacionals. I es preveu que el 2020 el nombre de turistes internacionals superarà els 1.500 milions, sempre que admetem la capacitat de predicció que tenen avui les prediccions. Durant aquesta dècada assistirem a la major taxa de creixement del turisme de la seva història, per la progressiva incorporació de nous països emissors al club exclusiu de mercats d’origen.

Sis-cents milions de turistes internacionals més i uns dos mil milions de turistes domèstics és al mateix temps una oportunitat i una amenaça, una via per a un accés sostenible al patrimoni natural i cultural o una pressió excessiva per uns recursos fràgils.

El futur del turisme depèn en bona mesura de la capacitat per trobar models de gestió de l’aigua més eficients, de l’avaluació del consum turístic d’aigua a partir de la petjada hídrica, d’estratègies urbanes i territorials més toves i harmonioses, d’una major consciència dels turistes i una major implicació dels agents públics i privats.

I és en aquest context que el campus de turisme i aigua de la Universitat de Girona ha de trobar algunes de les respostes als interrogants que s’obren en els propers anys, anys líquids com havia imaginat Zygmunt Bauman.

Dejar comentario

Deja tu comentario
Pon tu nombre aquí